Gomorra
de Roberto Saviano
Traducció de Pau Vidal
Barcelona: Edicions 62, 2007
352 pàgines, 19,90 €

“Et faré una oferta que no podràs rebutjar”. La suada frase de la màfia, el tòpic més tòpic sorgit El Padrino ve clavat per definir el llibre escrit pel periodista italià Roberto Saviano (Nàpols, 1979). L’habitual morbositat que acompanya a les histories sobre la màfia contrasta amb l’assaig seriós, ben escrit, i alhora apassionant que ens presenta el periodista napolità.

L’estructura del llibre és senzilla alhora que efectiva. Vàries àrees temàtiques, diversos centres d’interès i multiplicitat de protagonistes ajuden a una bona documentació d’aquest retrat polièdric de la Camorra napolitana. Saviano desgrana un a un els negocis de la màfia, des del paper de l’economia submergida de Secondigliano a les altes esferes de la moda fins a la guerra de màfies, passant per un sacerdot assassinat o un mafiós tronat que compleix el seu somni vital: conèixer a Mikhaïl Kalàixnikov.

Roberto Saviano afegeix a aquesta bona organització un to narratiu fluït, un bon ritme. Es nota que el napolità té fusta de reporter i que s’ho ha treballat, doncs imprimeix a un assaig que podia ser fred un to novel·lístic, que absorbeix al lector des de la primera pàgina i no avorreix en cap moment. Un anàlisi que es converteix en relat i regenera la freda estadística en una explicació passional dels fets, entrant-hi a dins, emmerdant-se de fang fins als genolls i sortint-hi per explicar-nos-ho.

Aquesta brillantor expositiva ve adjuntada per una exemplificació concreta de tots i cada un dels temes que ens mostra Saviano. Sense buscar la morbositat, aconsegueix esfereir l’espectador amb la narració d’alguns fets que mostra la cruesa de la màfia. Neta i sense matisos, ras i curt, tal com és. Especialment cruel és la vendetta a un pentito (penedit) que va gosar donar el nom del capo a la policia. Tot i això, no tot és crueltat, ja que això sí seria caure en la morbositat. Històries curioses de pur divertimento aparent però significatives, com la d’un desgraciat sastre de tercera classe que veu un vestit seu portat per Angelina Jolie als Óscar, comparteixen amb la mort i la sang que normalment acompanyen els relats mafiosos.

Estem doncs davant un assaig excel·lent, un retrat clar i dur de la camorra napolitana. Si voleu conèixer la camorra, Gomorra és la millor oferta.

“El cos pertanyia a Eduardo La Monica, però els trets facials no es distingien en absolut. De la cara només en quedaven els llavis, la resta estava tot enfonsat. El cos, travessat per multitud de foradets, semblava folrat de sang encrostonada. L’havien lligat per colpejar-lo tranquil·lament, minuciosament, cruelment, amb una massa clavetejada. Cada cop contra el cos era un orifici, impactes que no tan sols feien petar els ossos sinó que perforaven la carn, claus que entraven i sortien. Li havien tallat les orelles, seccionat la llengua, partit els canells i buidat els ulls amb un tornavís, tot plegat mentre era viu, conscient. Fins que l’havien mort enfonsant-li la cara a cops de martell i gravant-li una creu als llavis amb un ganivet. El cos havia d’anar a petar a la brossa perquè el retrobessin podrit, entre les deixalles d’un abocador. El missatge escrit a la carn va ser desxifrat sense dificultats, encara que no hi havia més proves que aquella tortura. Tallades les orelles amb què has sentit on era amagat el capo, partits els canells de les mans que has parat en rebre els diners, buidats els ulls amb què has vist i seccionada la llengua en què has parlat. Ensorrada la cara que no has donat davant el sistema en fer això que has fet. Sigil·lats els llavis amb la creu: closos per sempre per la fe que has traït.”

• autor: Maiol Roger