Entre la realitat i la fantasia
Les històries naturals
de Joan Perucho
Barcelona: Edicions 62, 1996
220 pàgines, 10,7 €
He de confessar que mai havia parat esment a l’obra d’en Joan Perucho. Amb aquella suficiència pròpia d’algú a qui li falta massa per viure, ja l’havia catalogat com un escriptor antic –no clàssic- que no em podia oferir gran cosa. Afortunadament, a la darrera vetllada literària d’Ascó –on assistia en el meu rol de nuvi- vaig poder parlar amb la vídua de l’escriptor i el director dels SS.TT. de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. I, entre els dos em van fer venir el cuquet.
I, uns dies més tard, voltant per una llibreria del centre de Barcelona vaig trobar Les històries naturals. Reconec que la meva desconfiança va mantenir-se unes setmanes, però en llegir-lo m’he adonat de la meva estupidesa. No us enganyaré: no és el millor llibre que s’hagi escrit mai, però l’habilitat de Perucho a l’hora de combinar les dades reals i els fets imaginaris fa que en surti un relat excel·lent i apte per a tots els públics.
Les històries naturals ens explica el viatge des del racionalisme a l’emoció del científic Antoni de Montpalau, qui es veu embolicat en una caça de vampirs a la Catalunya de mitjans segle dinou. Tot això, enmig de les darreres espernegades de la primera carlinada, que el duran de Barcelona a l’Ebre i d’allí a Morella i Berga, en companyia del Tigre del Maestrat. I és que Montpalau, un liberal i presoner dels carlins, haurà de decidir implícitament si el saber està per damunt de la política i la guerra o ha d’estar sotmès a les ideologies.
Al costat del científic apareixen altres personatges –reals o inventats- que acaben de dibuixar el panorama humà de l’obra: Cabrera, Lichnowsky, Prim, els tertulians del marquès de La Gralla, Chopin, Sand, Novau, la baronessa d’Urpí, Agnès i el vampir. Les descripcions detallades que ens dóna Perucho, a perill de fer-nos perdre el fil, ens fan mantenir els peus a terra, mentre el vampir i la filla de la baronessa ens desperten els sentiments més primaris: la por i l’amor. Perquè són aquests sentiments els que ens acaben movent a tots –als personatges de Perucho i als seus lectors: l’amor pels llibres, la ciència, l’estimada, un Rei o la llibertat i la por al desconegut i la mort.
Aquell llunyà sopar em va introduir al món perutxià i Les històries naturals em van demostrar la sort que havia tingut. Dubto que hagi descobert cap geni, però sí un amic amb qui gaudir de la seva erudició, tot preguntant-me que és real i que és imaginari.