El club eròtic dels dimarts
El Club eròtic dels dimarts,
de Lisa Beth Kovetz
Traducció de Lluïsa Moreno
Barcelona: Proa, 2007
299 pàgines, 18.50€
El problema de deixar-se seduir per un títol i l’avanç de la contraportada és el desengany que et duus al descobrir que les històries que prometen després no són tals. Això és el que passa amb El club eròtic dels dimarts. El llibre pretén contar de forma desinhibida les aventures sexuals de l’Aimee, la Margot, la Brooke i la Lux, quatre dones que treballen en el mateix gabinet d’advocats. Com passatemps durant el seu embaràs, l’Aimee decideix crear un un taller d’escriptura eròtica, on els relats van des de la sensualitat de donar-se un bany d’aigua calenta en els peus mentre l’Aimee beu whisky a les aventures de la Brooke amb el carter a la porta del darrere. La Lux, la jove entre el grup de dones que ja ronden la cinquantena, es dedica a contar les seves pròpies experiències amb una qualitat literària pèssima, mentre la Margot narra les aventures del seu alter ego, Atlanta Jane.
La novel·la intenta reprendre l’estil desenfadat de Sexo en Nueva York i omplir el buit que va deixar la sèrie, però tant ús arriba a l’abús i l’afany per parlar de sexe d’una forma graciosa i atrevida acaba per ser forçat i esgotador, de manera que es perd tota la naturalitat amb la qual s’esperava tractar el tema. De nou, es torna a caure en els tòpics gastats de sempre: dones amb diners que creuen no necessitar als homes, enveja i desconfiança entre les companyes de treball i la noia bona que deixa de ser-ho quan es despulla.
El primer llibre de Llisa Beth Kovetz, a més, tampoc no es veu molt afavorit per una traducció plena de comes sense sentit que et fan rescatar de la memòria les normes de gramàtica. Les històries sexuals de les protagonistes acaparen tot el llibre, excepte les darreres pàgines, dedicades al part de l’Aimee, on apareix el primer -i únic- moment d’humanitat promesa amb la qual, suposadament, quedaran convençuts els lectors.
El misteri de llegir un llibre desconegut del que mai no has sentit parlar té la màgia de descobrir un diamant en brut. En aquest cas, però, El club eròtic dels dimarts quedarà relegat al racó obscur dels meus desencantaments literaris.
Jo també l’he llegit, evidentment no es una de les novel.les clau d’aquest segle, ni molt menys, però em sembla un llibre prou apanyat, que està força bé i que dintre de tot supera les expectatives. De totes maneres aquesta es la meva opinió.