El Sant Jordi de fa un parell d’anys, mirant les parades de les Rambles, vaig ensopegar amb el que em va semblar una oferta immillorable: tres volums de les Obres Completes de Josep Maria de Sagarra que contenien les seves traduccions de teatre shakespearià.

Sagarra fou, ell mateix, un poeta precoç i un dramaturg d’èxit. Nascut dins d’una família benestant estudià dret i anava per a diplomàtic quan ho deixà tot per dedicar-se plenament a l’escriptura. Així doncs, les dots creatives i la vasta formació cultural que posseïa li serviren de molt a l’hora de fer amb Shakespeare el que Carles Riba va fer amb els clàssics grecs: arribar a l’exquisidesa en les seves traduccions.

Shakespeare escrigué una quarantena d’obres i Sagarra en traduí vint-i-vuit, incloent tragèdies, comèdies i obres històriques. D’entre les obres més conegudes, tant sols hi deuen mancar Hamlet i El Rei Lear. Però el que de debò dóna valor a les traduccions de Sagarra és que són àgils, el text llisca suaument davant dels ulls o va dringant a les orelles sense que es noti una cosa forçada –que no deu ser tan senzill a l’hora de traduir teatre en versos. I la manera que té de fer-ho és utilitzant un llenguatge ara planer, a voltes culte que s’adequa perfectament als personatges que parlen. A més, no intenta fer coses estranyes amb els jocs de paraules, sinó que quan convé se’ls inventa de nou per mantenir el sentit sense perdre frescor.

Entre les obres, podreu llegir les conegudes aventures dels dissortats amants de Verona, els dubtes de Brutus a l’hora de conspirar contra Cèsar i l’amor de Marc Antoni i Cleopatra. Us podreu indignar per la sort dels petits prínceps tancats a la Torre per ordres del malvat Ricard III. I també riureu, segur, amb personatges com John Falstaff. Perquè els personatges són el millor de les obres. Probablement, l’acció és secundària, quan veiem personatges com els traïdors Macbeth i Gloucester –després rei Ricard-, l’honest republicà Brutus, Shylock, el jueu venjatiu i els diversos personatges d’Otel·lo –l’envejós Iago i el mateix moro de Venècia.

Segles després, les obres de Shakesperare encara es veuen actuals. Encara som capaços de trobar-hi rols i estereotips dels nostres dies. I, una petita part d’aquest mèrit també l’hem d’atorgar als bons traductors que han permès que puguem llegir o representar Shakespeare d’una manera que no ens soni arcaica.

• autor: David T. Baró