http://www.llibrofags.com/2007/08/27/el-perill-del-magnetisme/ Wed, 20 Aug 2008 02:43:47 +0000 http://wordpress.org/?v=2.5 http://www.llibrofags.com/2007/08/27/el-perill-del-magnetisme/#comment-244 Jordi Tue, 28 Aug 2007 17:21:13 +0000 http://www.llibrofags.com/2007/08/27/el-perill-del-magnetisme/#comment-244 Buf, no ho sé...m'està entrant una mandra de llegir-me els llibres que em van regalar de Murakami... Buf, no ho sé…m’està entrant una mandra de llegir-me els llibres que em van regalar de Murakami…

]]> http://www.llibrofags.com/2007/08/27/el-perill-del-magnetisme/#comment-246 Albert Wed, 29 Aug 2007 07:19:22 +0000 http://www.llibrofags.com/2007/08/27/el-perill-del-magnetisme/#comment-246 Jo no he passat de la pàgina 30 del Tòquio Blues.. Té un to a "monòleg d'un retardat" que fins i tot m'arriba a ofendre... Jo no he passat de la pàgina 30 del Tòquio Blues.. Té un to a “monòleg d’un retardat” que fins i tot m’arriba a ofendre…

]]> http://www.llibrofags.com/2007/08/27/el-perill-del-magnetisme/#comment-247 samain Thu, 30 Aug 2007 15:51:31 +0000 http://www.llibrofags.com/2007/08/27/el-perill-del-magnetisme/#comment-247 El primer cop que vaig descobrir en Murakami, va ser amb Tòquio Blues, i va ser per la portada d'aquell llibre nou que acabava d'arribar de novetat, el que em va cridar l'atenció... feia temps que no agafava un llibre i el llegia amb tanta velocitat, així que em vaig enganxar: El meu amor Sputnik i L'amant perillosa... i si, el patró existeix, però cansa... Amb Kafka a la platja, s'allunya una mica d'aquest model i va més enllà... fet que vaig agraïr, és cert que si una manera de fer funciona, per què no seguir? Però, quan un escriptor enganxa, jo espero una evolució... El primer cop que vaig descobrir en Murakami, va ser amb Tòquio Blues, i va ser per la portada d’aquell llibre nou que acabava d’arribar de novetat, el que em va cridar l’atenció… feia temps que no agafava un llibre i el llegia amb tanta velocitat, així que em vaig enganxar: El meu amor Sputnik i L’amant perillosa… i si, el patró existeix, però cansa… Amb Kafka a la platja, s’allunya una mica d’aquest model i va més enllà… fet que vaig agraïr, és cert que si una manera de fer funciona, per què no seguir? Però, quan un escriptor enganxa, jo espero una evolució…

]]> http://www.llibrofags.com/2007/08/27/el-perill-del-magnetisme/#comment-248 Sara Fri, 31 Aug 2007 08:40:19 +0000 http://www.llibrofags.com/2007/08/27/el-perill-del-magnetisme/#comment-248 Jo crec que el gran problema de'n Murakami són els finals. No em cansaré de repetir que no sap acabar els llibres. Jo crec que el gran problema de’n Murakami són els finals. No em cansaré de repetir que no sap acabar els llibres.

]]> http://www.llibrofags.com/2007/08/27/el-perill-del-magnetisme/#comment-255 jijo Tue, 18 Sep 2007 13:21:49 +0000 http://www.llibrofags.com/2007/08/27/el-perill-del-magnetisme/#comment-255 Samain: és que els llibres del Murakami que han traduït al català no són gens representatius de l'escriptor. De fet, no és que a Kafka a la platja canvïi un poc l'estil, és que és un intent de retorn (bastant cutre i desastrós, per cert) al seu estil característic dels anys 80, que es pot veure en llibres com A Wild Sheep Chase o Dance, Dance, Dance, 7897979 vegades millors que la merda sentimentaloide que ens han encolomat els genis de 62. Encara que Norwegian Wood (d'on collons s'han tret això de "Tokyo Blues"?!) té un ambient que em va agradar bastant. Samain: és que els llibres del Murakami que han traduït al català no són gens representatius de l’escriptor. De fet, no és que a Kafka a la platja canvïi un poc l’estil, és que és un intent de retorn (bastant cutre i desastrós, per cert) al seu estil característic dels anys 80, que es pot veure en llibres com A Wild Sheep Chase o Dance, Dance, Dance, 7897979 vegades millors que la merda sentimentaloide que ens han encolomat els genis de 62. Encara que Norwegian Wood (d’on collons s’han tret això de “Tokyo Blues”?!) té un ambient que em va agradar bastant.

]]>