El confort dels estranys
El confort dels estranys
d’Ian McEwan
Traducció de Margarida Trias
Barcelona: Edicions destino, 1997.
179 pàgines, 12,62€
Viatjar és una brutalitat. T’obliga a confiar en desconeguts i a prescindir de tot aquell confort familiar de casa teva i dels amics. Estàs en constant desequilibri. No posseeixes res tret de les coses essencials: l’aire, el descans, els somnis, el mar, el cel; i tot tendeix a l’etern o a allò que imaginem que és l’etern.
Cesare Pavese
Ian McEwan és un dels escriptors més llegits en llengua anglesa. Però tampoc ens trobem davant del típic venedor de bestsellers que repeteix una vegada rere l’altra el mateix patró fins a l’extenuació. És veritat que si McEwan ven molts llibres és perquè el seu ritme narratiu enganxa. Ara bé, allò que em sedueix de les seves primeres novel·les són els personatges i els seus comportaments associats. Uns comportaments guiats per pulsions amb tendència a l’amoralitat i del tot estranys a qualsevol convenció social.
El confort dels estranys narra l’estada d’una parella turista, en Colin i la Mary, a la ciutat de Venècia. L’inici de la novel·la els mostra ja a dins de l’hotel i ens remarca el tedi que plana sobre l’ambient. No sabem ni perquè són allà ni quan van arribar. D’entrada tant sols en descobrim sensacions: l’atmosfera d’humitat enganxosa dels canals, la fressa de plats i gots que arriba del bar de sota…tot acompanyat d’un silenci expectant i moviments nerviosos de cadascun d’ells dos. D’aquesta manera, McEwan aconsegueix fer-nos sentir la pausa, el punt mort, el cul-de-sac on s’intueix que des de fa temps està ficada aquesta parella.
D’altra banda, i pel que fa a Venècia, que ningú se n’esperi una descripció detallista. Carrerons, places i edificis són dibuixats com paisatges a mig esborrar, retrats desenfocats que ens remeten més a un estat mental angoixant que a una descripció real… Una sensació que acompanyarà el lector mentre segueix els passos vacil·lants de la Mary i en Colin per la ciutat dels canals, i que evolucionarà cap a una incomoditat pròpia de sentir-se lluny de casa. Tant sols quan aparegui en Robert, un amable però al mateix temps inquietant personatge, la història tindrà el seu punt d’inflexió i ens catapultarà cap a un fi misteriós, fent que qui llegeixi El confort dels estranys, segurament ja no deixi el llibre fins al final.