El noi del pijama de ratlles
de John Bayne
Barcelona: Empúries, 2007
203 pàgines, 16 €

Silenci. Dolça crepitació de la darrera pàgina. Fi de la història. I els ulls inquiets que han devorat aquestes 203 pàgines no acaben de decidir si volien que s’acabés aquesta angoixa o és una pena abandonar, de nou, un conte més al prestatge.

En John Bayne ens presenta una novel·la apta per a tothom. Ell mateix no sap encaixar-li un gènere. En una entrevista va dir que li agradaria pensar que “és una al·legoria, una faula literària que pot ser llegida per tots els públics”.

El noi del pijama de ratlles ens apropa a l’amistat que sorgeix entre en Bruno, fill d’un comandant nazi, i en Shmuel, el nen jueu. Una amistat separada per una tanca mal decorada amb filferros.

En Bruno es mostra molt indignat en arribar a la nova llar. Troba a faltar un confortable Berlín que anirà quedant en l’oblit al llarg de les pàgines. La feina del seu pare és la causa d’aquest trasllat a una zona rural que no s’escau a les seves preferències. I a sobre, des del finestral pot observar un munt de gent darrere d’una tanca, tots vestits amb pijames de ratlles, que no s’explica què hi fan a l’altra banda. La seva vocació exploradora el durà a conèixer a en Shmuel, un noi amb pijama de ratlles que viu a l’altre costat de la tanca. La seva cita diària submergeix al lector en la innocència de la infantesa i l’evoca per uns instants de l’horror que es viu al voltant d’aquest núvol de sucre: l’holocaust. Recorda, a vegades, la gran obra d’art de Roberto Benigni: la pel·lícula de La vida és bella, on fingir una realitat és preferible que suportar l’horror. Encara que això no es cap comèdia, com especifica l’autor.

Amb un llenguatge planer però a la vegada subtil, trobem un nou punt de vista d’aquell moment històric agonitzant. Però, està tot explicat ja del genocidi? En John Bayne es nega a creure-ho. En una entrevista va dir que: “Els supervivents sempre ens demanen que no ens oblidem dels devastadors esdeveniments d’aquells dies, per això penso que és vital que els artistes continuem explorant-lo des de nous angles”. Tots coneixem la història, però John Bayne ens endinsa en un laberint, càndid en aparença, que no ens pot deixar enganyar.

Aquesta novel·la és la quarta que publica l’autor i la primera traduïda al català. S’ha publicat en més de trenta idiomes i ja comencen a olorar-se flaires cinematogràfics.

Seguim, doncs, insaciables. Incasables d’explicar i narrar més històries d’una de les pitjors èpoques de la història de la humanitat. Volem seguir creient que deuria tenir el seu bocí de ficció. Ingenus.

Amb un final sobrecollidor, ens acomiadem d’en Bruno i en Shmuel, dos criatures que van néixer el mateix dia i que també tenen en comú que han estat separades dels seus orígens. Un mirall separat per una tanca on, com diu l’autor, “només l’atzar delimita qui està a cada banda”.

• Entrevista a l’autor. Molt recomanable un cop feta la lectura.

• autora: Patrícia Monge