Guia de la fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats
Sergio Vila-Sanjuán
Barcelona: La Magrana, 2007
143 pàgines, 14€

Lecturetes d’estiu, en aquest cas la Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats que ha publicat La Magrana arran de la presència de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del llibre de Frankfurt, el proper octubre.

La guia del comissari de l’any del llibre i coordinador de l’imprescindible Cultura/s de la Vanguardia, Sergi Vila-Sanjuán, pretén “informar” i esdevenir una “guia” als catalans poc familiaritzats en la Fira, però no aconsegueix anar gaire més enllà del llibre mediàtic -i si no, alerta als propers mesos- i oportunista.

Seguint una estructura de capítols més aviat poc cuidada, el llibre ens explica els orígens de la Fira, la seva estructura i localització a Frankfurt, ens parla de l’èxit o el fracàs dels diversos països convidats els darrers anys, ens intenta explicar què passa a la ciutat de nit, fora els pavellons de la fira, i acaba amb l’opinió que la Buchmesse mereix a diversos editors i personalitats catalanes.

Els problemes del llibre són diversos, fruit de l’oportunisme en gran mesura. El corpus del llibre, fet a base de reaprofitar cròniques de diversos any de fira, esdevé una acumulació d’anècdotes nímies i sense nord que formen blocs poc consistents, que neden en la indefinició. Finalitzada la lectura, als catalans “poc informats” no ens queda clar què és la Fira, ni què s’hi fa, ni què en traurem com a país, i estem si fa no fa igual de “poc informats” que abans de començar.

A més, allí on el lector s’espera un posicionament de l’autor tant pel que fa a les “llengües” que cal portar-hi com pel sobre el què ha de ser la comitiva catalana -almenys se n’espera alguna tesi, d’algú que fa prop de 15 anys que coneix la Fira i Catalunya- només hi trobem una absurda i anodina neutralitat. Allí on esperem observacions madurades i un enfocament reflexiu sobre la fira -sobretot després de la ingent quantitat de víscera que s’ha abocat sobre la qüestió- només hi trobem to asèptic, impersonal, periodístic en el mal sentit de la paraula. Un to que, per l’avorrida neutralitat que desprèn, no sabria si titllar de desídia o de covardia.

O potser no cal anar tant lluny, el pragmatisme és la resposta. Si tenim en compte que del llibre se n’ha editat una traducció en llengua castellana, entenem perfectament el “no mullar-se ni de broma” i el to minúscul, que no dubta en obviar el que veritablement interessa de Frankfurt als catalans per tal de quedar bé amb tothom. “Concordia”, que diria Zapatero. Absurda i covarda concòrdia que no duu enlloc, afegiria jo. Perquè els malentesos, en aquest afer, sempre són cosa dels que es neguen a entendre.

Ara bé, des del punt de vista comercial, la jugada és perfecta. Els catalanets, que mai no rondinem per res, comprarem la Guia de la Fira de Frankfurt com un exfoliant pel nostre ego, pensant que es tracta de botox per la nostra decaiguda autoestima, i ens semblarà que és un llibre fluixet, que no ens defensa amb claredat, però tant li fa. Anirem a Frankfurt a fer de vedette i, en acabat, guardarem el llibre en un lloc preeminent, recordant aquella vegada que ens van convidar a Frankfurt, com qui recorda una setmana santa a Eurodisney.

Les Espanyes, en canvi, correran a llegir la versió castellana de la guia amb lupa, i tot i que no trobaran cap coma que defensi el català a Frankfurt, planarà sobre el manuscrit la sospita perpètua que el text de Vila-Sanjuán forma part de la conspiració judeo-masònica, botifarrera i barretinaire per marginar el castellà a Catalunya i, en darrera instància, conquerir el món sencer.

• autor: Albert Forns