Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo
de Ryszard Kapúscinski
Barcelona: Anagrama, 2003
124 pàgines; 5,70 €

Per tot aspirant a l’ofici de periodista, en Ryszard es manté al top ten d’aquells on emmirallar-se. El seu judici com a reporter, entre el periodisme més pur i la narrativa literària, ens ha deixat una vintena d’obres d’art en forma de llibres premiats en diverses ocasions.

En aquest volum que avui acollim a les nostres línies llibrofàgiques s’amalgamen exquisidament dues trobades on participà en Kapúscinski – una, celebrada al 1999 a un congrés periodístic; l’altre, una trobada del reporter polonès amb l’escriptor i crític d’art anglès John Berger en un altre congrés de periodisme al 1994. A més, s’afegeix una entrevista a Ryszard realitzada per Andrea Semplici – periodista i fotògraf-, al 1999.

Al llarg de les pàgines d’aquests tres apartats, el lector s’impregna del pensament d’aquell que té l’autoritat d’aconsellar gràcies a la interminable experiència que li brinden tants anys de professió. Kapúscinski comparteix amb el lector el seu punt de vista i forma d’entendre aquest ofici. La història que envolta al reporter està construïda des de sota, des del detall i la intuïció, allunyada dels grans contactes o l’aïllament a l’hora de contemplar un fet que s’ha de transmetre al món. Defensa el contacte directe del periodista: conèixer a aquell qui ens proporcionarà informació o a qui entrevistarem, sentir en la nostra pell el lloc que trepitgem, malgrat sigui el més recòndit del planeta. Contacte tàctil, verbal, visual, olfactiu. També hi tenen lloc paraules de denuncia pel camí que ha pres la professió: lligams amb la política, espectacularització, etc.

El millor consell del llibre: per ser periodista s’ha de ser bona persona. No és tan obvi com pugui semblar: sent bona persona un sap escoltar, comprendre i posar-se en la situació de l’altre. Existeix per l’altre. I és que el sacrifici i la formació continuada van de la mà de l’ofici, segons ens explica el periodista polonès. Un periodista s’ha d’actualitzar constantment i mai perdre les ganes d’aprendre del món que l’envolta. Aquest és el seu consell.

El primer article del que serà el nostre petit homenatge a aquesta gran figura del periodisme, mort aquest passat 23 de gener. Reporter de la guerra, de la misèria i de la fam. Comunicador implacable que va donar veu als que no en tenien. Fugidor de la fama. Empàtic per aconseguir el periodisme intencional, el gran anhelat. Va per tu.

• autora: Patricia Monge