Viatjar amb Josep Pla
Hi ha moltes maneres de viatjar, però poques tan agradables com fer-ho amb Josep Pla. Davant la basta quantitat de guies de viatges clòniques per a turistes idèntics, amb pàgines i pàgines recomanant restaurants per turistes, hotels per turistes i paratges turístics -ja ho diu la paraula, turisme: fer un tour envoltat de catalans-, us proposo fer una excepció i, en el proper viatge que realitzeu, deixar-vos acompanyar per Josep Pla.
És ben fàcil, només heu d’acostar-vos a alguna biblioteca decent on tinguin l’obra completa de Josep Pla. Jo us recomano la Biblioteca de Catalunya [plànol], que té l’obra de Pla a l’extrem més allunyat de la porta, un cop fet grinyolar tot el parquet en forma d’U del magnífic hospital gòtic que amaga el Raval.
Un cop allí, recorreu al volum 46, és a dir, als índexs de l’obra completa i busqueu el país, la ciutat o la zona geogràfica que vulgueu visitar. Els índexs us orientaran d’una manera potser massa precisa, hi apareixeran mencions tangencials del país o la zona en articles de temàtiques ben diverses, però amb una mica de calma hi trobareu articles o, en alguns casos, veritables guies de desenes de pàgines sobre el paratge en qüestió.
Els viatges de Pla engloben bona part d’Occident, la totalitat d’Europa, Rússia i part dels Estats Units i Amèrica, de manera que només els turistes de la misèria no podran gaudir de les seves observacions i consells del geni empordanès. Aquests últims sempre poden llegir a Kapuscinski i plorar una estona.
En un exemple a l’atzar, he cercat Suïssa i entremig de les cites a Suïssa de Joan Maragall i d’altres observacions secundàries, he arribat a una seixantena de pàgines sobre el país dels Alps, contingudes en forma de crònica de viatges dins el volum El nord que comencen així:
Quan l’automòbil deixa la vila de Lausana adormida en la dolçor emboirada i matinal del Leman i comença a enfilar-se per les terres altes de la Suïssa Alemanya, hom no pot resistir la temptació de comparar Europa amb un camell i el viatge cap a Berna amb la pujada damunt del gep de l’animal. El gep, però, no pot pas ésser més agradable del que és. La carretera és magnífica. Els pagesos són d’una netedat extraordinària. N’hi ha que seguen amb un rellotge al puny i amb coll planxat. Els pobles semblen de fira de mostres i els prats no tenen treballs a assemblar-se als prats dels quadres a l’oli. La llista de les comparacions es podria allargar indefinidament. No seré pas jo qui ho faci. És massa fàcil; i aquesta Suïssa serà tot el que vulgueu, ensopida, sense sal i muntada com un rellotge; però al costat d’aquests inconvenients, que són, sigui dit de passada, molt generalitzats a Europa, hi podeu trobar avantatges innombrables. L’ordre, la netedat, la reglamentació de Suïssa són els capítols d’un programa infinitament més important que els programes grandiloqüents i idealistes que nosaltres acostumem a presentar i que serveixen, sota la capa de les belles paraules, per a donar de mamar a les bones persones. Suïssa serà sempre el model de l’home mitjà de tot arreu i l’ideal del ciutadà dels pobles bruts.
[…]
I la crònica continua, estenent-se pàgines i pàgines, amb articles sobre les principals ciutats de la confederació, la manera de ser dels suïssos i un llarg etcètera que, com sempre amb Josep Pla, se us acabarà fent curt.