“No-res” a la brasa
Contraban
de Josep Pla
Barcelona: Destino, 2003
95 pàgines, 5,5 euros
Feia dies que tenia ganes de devorar el Contraban, el petit viatge per la Costa Brava de Josep Pla que ha portat de corcoll centenars d’adolescents catalans, només pel fet de tenir el dubtós honor d’esdevenir una de les lectures obligatòries d’aquesta pallassada que anomenen educació obligatòria.
Les queixes de la pila d’adolescents amb els quals convisc -per sort i per desgràcia- es parapetaven sota una sèrie d’adjectius moderns -és un pal, una puta merda, un muermo de llibre- així com d’altres de més clàssics -inaguantable, avorridíssim, un malson. Si tenim en compte que el text que els fan llegir no és l’original, contingut al segon volum de l’obra completa, Aigua de mar, sinó una adaptació més breu d’unes escasses 90 pàgines, només puc afirmar que la canalla d’avui en dia són una colla de ganduls sense remei.
A Contraban Josep Pla ens permet acompanyar-lo durant un breu viatge per la Costa Brava, concretament resseguint la costa des de Cadaqués fins a Leucata. Pla és a casa seva, vora el mar, quan sent un xiulet i, al sortir al balcó, veu entrar un vaixell conegut a la badia. És el Mestral, un vaixell que havia estat seu, i el capità el convida a fer amb ell i un company de tripulació un petit viatge, d’una setmana escassa, fins a Leucata, on esperen a un home per “fer-hi negocis”. Anima’t davant la possibilitat de tornar a navegar amb el Mestral -les pàgines on ens en descriu la fabricació són excel·lents i un prodigi del lèxic de la mar- Pla s’hi anima i comença el viatge. A partir d’aquí Pla ens regala una de les descripcions més boniques que s’han fet mai de la Costa Brava, descrivint-nos cada vila de Cadaqués en amunt: Portbou, Cervera, Banyuls, Portvendres, Cotlliure i el llac de Leucata.
Cada població és diferent, cadascuna té la seva petita història al darrere, i Josep Pla aconsegueix magistralment trenar el dia a dia d’aquest viatge de ficció -com de costum, ficció i autobiografia barrejant-se, els gèneres no interessen a Pla el més mínim un cop agafa la ploma- amb la seva opinió, personalíssima com sempre, de cada població. Anotacions gastronòmiques -quan no es deixa entabanar per les suposades “anxoves de Cotlliure”, o el divertit record d’una bullabessa històrica a Portvendres-, així com descripcions del litoral, apunts històrics, tot flueix amb una naturalitat deliciosa, amb aquella capacitat que té Pla de daurar el no-res, elevant la “insignificança” a la categoria de prodigi de la literatura.
La història, a Contraban, és un mer accessori, que de fet frustra la lectura si va orientada a estudiants obligats. De “contraban”, a la novel·la, no n’acaben fent massa, però el viatge és l’excusa perfecta perquè Pla faci -si en som còmplices- el seu particular homenatge a aquest petit racó de la Costa Brava, encara ara d’una bellesa extraordinària.
Un homenatge molt menys extens i crític que d’altres escrits, i molt més poètic i lleuger del que podríem estar acostumats. Un homenatge a l’alçada de la bellesa del paratge, un obsequi en forma d’alta -altíssima- literatura al Cap de Creus i la seva feréstega màgia. Una bona manera d’acostar-te a Pla, sempre que a l’agafar un llibre anomenat Contraban no t’hi esperis pistoles, corredisses i la guàrdia civil.
______
Fotografia de l’Adrià Garcia.