Pornografia i vestits de núvia
de Gemma Lienas
Barcelona: Empúries, 2007
492 pàgines, 14€

La prolífica Gemma Lienas va irrompre a les llibreries el passat Sant Jordi amb un nou llibre, després dels gairebé mítics diaris de colors de la Carlota. Aquest darrer llibre titulat Pornografia i vestits de núvia és un recull d’articles que l’autora ha anat elaborant sobre temes diversos com la prostitució, la religió, les relacions de parella o la contaminació dels rius. Tots ells tenen en comú que han estat pensats des d’una perspectiva de gènere, analitzen els pros i contres de l’existència de treballadores sexuals, les causes de la falta de dones en les jerarquies eclesiàstiques de les principals religions o la violència masclista. Segons l’autora, cal fer un esforç per canviar el punt de vista que tenim sobre el món ja que la nostra mirada no és innocent ni verge “sinó que està condicionada per tot allò que hem après”. Així, en analitzar les diferents realitats que viuen avui les dones, hem de fer-ho deslliurant-nos d’aquesta cotilla que hem anat incorporant inconscientment: els valors del poder. Si assumim que el poder és espanyolista, sovint catòlic, blanc, ric i masculí, analitzarem els fets i els jutjarem des d’aquest prisma que se’ns ha inculcat des de la infància.

El gran taló d’Aquiles de Pornografia i vestits de núvia el trobem en la forma en què se’ns presenta. Els diferents articles semblen un recull de textos que l’autora podria haver publicat ben bé en un bloc internetià. És a dir, que tant per la seva llargada, com per la seva qualitat literària es veuen poc cuidats. Alhora, l’ordre en què apareixen les diferents cròniques sembla ser completament aleatori, sense cap mena d’ordre pel que fa al tema ni seguint cap mena de fil argumental lògic. El contingut és divers, trobem articles molt lúcids on l’autora connecta temes que semblaria que no tenen res en comú per demostrar que engendren el mateix tipus d’injustícia. De vegades, aquests temes són tan dispars que Lienas no aconsegueix mostrar a les persones lectores l’enllaç lògic que tindrien entre ells. Posem per cas que l’autora comença opinant sobre si els escritors i escriptores catalans que escriuen en castellà haurien d’anar a Frankfurt, fa una tombarella indescriptible i acaba fent un símil amb les dones maltractades. Potser no cal forçar tant els paral·lelismes.

A la Gemma Lienas, cal que se li reconegui el mèrit d’haver parit un llibre feminista amb fusta d’èxit de vendes –que no vol dir que acabi sent-ho. A banda de la forma, és molt interessant que avui en dia un llibre carregat d’ideologia sigui comercial, venut i conegut. Encara més, si l’ideologia que professa és el feminisme. A través d’obres com Pornografia i vestits de núvia s’introdueixen debats socials com l’abolició o la legalització de la prostitució, el perquè dels sous més baixos a les dones, l’atur més alt, les violències masclistes… Així doncs, més enllà del grau d’acord que es pugui tenir amb l’escriptora, cal valorar què suposa que un llibre com aquest arribi a les llibreries de la mà d’una edició potent i no sigui relegada als prestatges més amagats.

Pots estar-hi més o menys d’acord, pot semblar-te més o menys tendenciós, però la Lienas guanya sempre: potser no li donaràs la raó, però haurà aconseguit fer-te pensar sobre tots aquest temes que fins ara et deixaven indiferent.

Pots pensar, com aquests homes que no se senten concernits per les discriminacions de gènere, que tot això no té res a veure amb tu, que tu no t’has inventat un món amb una fractura social tan gran, tot i que pertanys a aquesta cinquena part de la població mundial que consumeix de manera irresponsable, sigui aigua quan et rentes les dents, sigui energia elèctrica amb una calefacció tropical a l’hivern i un aire condicionat glacial a l’estiu, sigui petroli omplint el dipòsit del cotxe per ficar-te als embussos del cap de setmana […]. Però, com que tu no t’has inventat aquest món que no respecta els drets humans i que manté les desigualtats entre dones i homes, entre rics i pobres, entre gent de la ciutat i gent del camp, arronses les espatlles i dius que en tens un tip, de sentir-ne a parlar.

• autora: Sara Bailac