Engany
Engany
De Harold Pinter
Traducció de Miquel Berga
Tarragona: Arola Editors, 2001.
126 pàgines, 9 €
Engany és una de les peces teatrals més celebrades del premi Nobel de Literatura de 2005, Harold Pinter. És una intensa història sobre les relacions humanes que, tal com podríem extreure del títol, ja ens posa en situació a la primera pàgina. Però intuint el què passarà, un gir sobtat en l’estructura narrativa ens descobreix a nosaltres mateixos com a els “ignorants”. Els protagonistes ja saben què ha passat, i d’aquí en deriven aquests diàlegs freds, secs i distants (amanit de pauses i silencis constants) dels quals l’autor n’és un veritable mestre. Així, la nostra ignorància farà de motor, guiant-nos en la set de coneixement, com si d’un filòsof socràtic es tractés i Pinter, un cop sap que té les regnes del carruatge, se servirà d’aquest exercici diabòlic que és invertir el sentit del temps (des del 1977 al 1968) i ens endinsarà en uns fets que, de mica en mica, faran prendre sentit a tot el conjunt deixant-nos al punt original.
Més densa en el que s’intueix que en el que s’explica (poc més de 120 pàgines), Engany és una història a tres bandes on cadascú intenta fer una carambola impossible i enxampar per sorpresa l’altre. Mentrestant, el lector va avançant en l’obra sense que hi hagi ni un sol moment de respir ni una pausa que permeti reflexionar. I és que la història, com la vida, no es pot aturar ni manipular com un voldria, i lògicament, Pinter ni vol ni pot posar-hi fre. Els fets succeeixen com si fossin fitxes de dominó que cauen, una rere l’altra fins a arribar al final (l’origen de la història) i comprovar que potser, les coses passen inevitablement sense que un pugui ser fidel a un mateix. El destí és qui té l’última paraula, però, no és el destí dels herois clàssics sinó que aquest juga amb el conjunt dels éssers humans i els fa ballar al ritme que vol, sense cap mena de joc moralitzant. Tant sols per pur divertiment.
Emma: Estàs bé, però?
Jerry:…Sí, i tant.
Pausa
Emma: Te’n recordes mai de mi?
Jerry: No, no em cal.
Emma: Ah?
Jerry: No em cal recordar-me de tu,
Pausa
En fi jo estic bé. I tu, com estàs?
Emma: Bé. De veritat. Estic bé.Fragment d’Engany