La matèria primera
De Francesc Serés
Barcelona: Editorial Empúries, 2007.
236 pàgines, 17€

Francesc Serés és observador. Primera de les característiques per a esdevenir un bon escriptor i més si es vol parlar de la realitat que ens envolta. És per això que porta sempre una llibreta a la butxaca per apuntar qualsevol petit indici d’història abstreta de la vida diària. “Sóc tafaner de mena” ha afirmat més d’una vegada.

La Matèria Primera és un recull d’històries que resumeixen amb mestria una capacitat demolidora per retratar vides anònimes. Una realitat molt sovint amagada, a vegades amb l’excusa de manca de “glamour”, d’altres perquè “ja hi ha prou desgràcies al món” com perquè ens vinguin amb històries reals. Però això no és el típic “basat en una història real” de Hollywood, on només hi ha interès per relatar els casos més morbosos. Aquest llibre és una altra cosa.

A Serés li interessen les històries del carrer, les que a priori no tenen res d’especial, les que no s’inflen amb fets inversemblants ni hi apareixen aquells personatges que són cridats per un destí superior. I el que és més interessant: a La Matèria Primera no s’hi redimeix ningú. Els seus personatges els podem trobar a qualsevol lloc de la nostra vida diària: anònims lluitant cada dia, amb objectius concrets o no, idealistes, nihilistes, realistes, possibilistes, pragmàtics, etc. en conjunt, fragments de la realitat en els quals el lector s’hi pot acabar posicionant a favor o en contra, però que sap que formen part de la realitat que ens envolta.

D’entre les cròniques hi trobem l’obstinació de treballadors en muntar assemblees que ja no porten enlloc (magnífica Una tarda al teatre), el treball de formiga d’un transportista autònom (La fricció i el desgast) o qui batalla en desenes d’entrevistes de feina per un lloc que sap de bell antuvi que serà precari (Sé on vaig). Completant la radiografia social, també hi veiem una noia que renúncia a la independència personal a canvi de seguretat econòmica (Des de l’àtic) o un bufet on els advocats no paren de treballar, més per por de ser enfonsats per algun company de feina que per plaer laboral (Gosa voler).

Definitivament, i tornant a l’inici, és un plaer descobrir un observador de la realitat amb un grau d’imparcialitat tant alt i amb clara voluntat de cedir tot el protagonisme a la història, però, havent acabat de llegir La Matèria Primera m’he preguntat si tot plegat és un crit d’atenció a algú o tant sols és pur interès per les històries quotidianes. Sens dubte aquesta tria està en mans del propi lector.

La matèria primera a la xarxa:

• Comentari al bloc del Llibreter
• Entrevista a Francesc Serés a càrrec del Llunàtic
• Comentari a Vilaweb Lletres
• Web personal de l’autor

• autor: Jordi Fàbregas