La felicitat
De Lluís-Anton Baulenas
Barcelona: Edicions 62, 2001
544 pàgines, 7,95€

Si ha trobat un cap de setmana melangiós, la pluja rellisca sobre una inexistent finestra, posi bona música i relaxi’s. Baulenas ens convida a endinsar-nos a una història amb pinzellades d’amor, d’odi, de venjança però sobretot amb unes interessantíssimes referències històriques de la ciutat de Barcelona durant el naixement del segle XX.

Curiosament, és una d’aquelles novel·les que es publicà farà sis anys en català i que el passat 2006, l’editorial Planeta la proposà en castellà.

Baulenas, que ve d’un món de dramatúrgies i traduccions, ens proposa l’amalgamen d’històries personals que conformen la HISTORIA (en majúscules) de la Barcelona canviant de tombants de segle.

El títol enganya. La història de Nonnita Serrallac no desborda felicitat, més aviat en demana a crits. El mateix autor va dir en una entrevista:

“És un títol provocatiu perquè mostro precisament un món dur, gens feliç, però ple d’esperança. Volia fer un homenatge a la gent normal, a la gent anònima, que fa que les ciutats funcionin, que va prenent el relleu”.

Acostumats a que ens expliquin la història des de les vèrtebres de l’androcentrisme: homes, polítics, aristòcrates; l’autor ens proposa una història allunyada del discurs acadèmic: la història de les persones. La protagonista, dins d’un món circense ambientat en el Paral·lel barceloní, es troba cara a cara amb el seu passat al que decideix lliurar-li una batalla. El teló de fons és una Barcelona submergida en el canvi: runes que s’aixequen i que arrasen barris sencers per construir una avinguda que comunicarà el centre amb el mar (l’actual Via Laietana). D’entre els escombralls sorgeixen històries del més enllà que protegeixen a la protagonista; unes històries un tant rocambolesques però que frenen la velocitat del fil narratiu principal i donen un respir al lector perquè assimili noms, accions i canvis. Com explica l’autor aquesta fugida de la realitat tan radical?

“ Aquesta es una novel·la realista i, en canvi, té aquest encuny irreal, quasi de realisme màgic, amb aquests morts molt vius, gens tètrics, que li expliquen la seva vida a la protagonista. Representen el trauma de la nova avinguda de barris antics, medievals; del canvi”.

Aquest ús de l’esperpent, opina l’autor, es deu a que el canvi era tan brusc en la capital catalana, que allò més grotesc era el pa de cada dia.

Una lectura d’aquelles per devorar en pocs dies i trobar després a faltar aquella estoneta que teníem per dedicar-li, un cop hem acabat l’última pàgina i la tapa del revers recau per no tornar-se a obrir. Un viatge al poble barceloní, a l’efervescència del pistolerisme i a les portes de la Setmana Tràgica. Una Barcelona que vol deixar enrere l’aparença medieval es converteix, en paraules de l’autor, en un personatge més “amb ànsia de modernitat”.

Amb aquesta obra, Lluís-Anton Baulenas va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la encara que també pot presumir d’haver aconseguit el Premi Carlemany (1998) per El fil de Plata i el Premi Ramon Llull (2005) amb Per un sac d’ossos, entre d’altres.

“Tot es demolia perquè es deia que Barcelona havia de ser la París del Mediterrani”. És aquí on trobem la vertadera felicitat? Enamorats de Barcelona, us enamorarà encara més.

• autora: Patricia Monge