El Lleó de Böcklin i sis contes més
De Miquel de Palol
Pagès editors, 2007. Lleida
134 pàgines, 12€

Vaig decidir d’introduir-me en el ric i variat món de Miquel de Palol arran d’una entrevista que li van fer a Benzina. Havent acabat de llegir l’últim paràgraf d’aquesta, vaig enfilar el camí cap a una de les meves llibreries preferides amb l’objectiu de fer-me amb alguna de les seves obres. La dificultat a l’hora de decidir-me es barrejava amb la meva ignorància vers l’obra completa de Palol. Més d’un amic m’havia comentat que llegir-lo significava un nivell d’exigència alt. Així que, amb l’habitual prudència que em caracteritza vaig decantar-me per una obra curta, un recull de contes: El Lleó de Böcklin i sis contes més.

Aquest conjunt de relats ens presenta una sèrie de variacions sobre diversos gèneres que el fan atractiu ja a primera vista. I és que si un s’entreté a llegir l’índex, hi trobarà que a més del títol corresponent a cada relat hi ha un aclariment introductori que li dóna un aire d’estranyesa (apòleg bíblic, quòdlibet pornogràfic, etc.), incitant immediatament aquella curiositat vinculada a la morbositat que tenim tots els éssers humans.

I el reclam funciona perquè aquestes narracions es caracteritzen per ser planeres, clares… i diabòliques! Un còctel explosiu no apte per nens, per dir-ho d’alguna manera. Històries, la majoria d’elles narrades en primera persona i explicant fets que acaben resolent-se de manera violenta, deixant al lector literalment glaçat. Afinant una mica més, a un li fa la sensació de trobar-se amb uns protagonistes que actuen amb una fredor impròpia d’una persona que estigui en els seus cabals, una personalitat que pot violentar ànimes sensibles, però que si s’entra en el joc, acaba sent una alenada d’aire fresc pels temps que corren.

Fragment de Sota el signe d’Anaximandre:

“…de seguida que les meves germanes grans van fer una mica de mostra va començar a tirar-se-les sense embuts ara l’una ara l’altra, al final fins i tot una al davant de l’altra, i em feia l’efecte que jo era el següent de la llista, que tant bon punt elles es resistissin, que fotessin el camp o tant sols que s’hi avorrís, el següent forat petat seria el meu cul. I la mare assistia a tot, amb la pell grisa i la mirada fosa.”

D’entre els contes més reeixits, al meu parer, hi trobem el d’un pare que se sent cridat pel destí (Sentinella del temps), un home que busca l’equilibri confessant-se autor de delictes que no ha comès (Sota el signe d’Anaximandre), un altre home determinat a trencar amb l’hermetisme sexual de la secretària del lloc on treballa (El Lleó de Böcklin), o una dona-llop amb trastorns bipolars (La Licàntropa).

En síntesi, El Lleó de Böcklin i… és una bufetada directa a la faula tradicional, aquella que es fonamenta en la moral clàssica. Palol la tergiversa en una espècie de joc de mans i, amb una capacitat innata per la sorpresa macabra, n’extreu narracions que impacten de forma brusca, seca i magistral.

• autor: Jordi Fàbregas