Kafka a la platja
Kafka a la platja
de Haruki Murakami
Traducció d’Albert Nolla
Barcelona: Empúries, 2006
480 pàgines, 24€
Amor, humor i mort són les millors paraules que se m’acudeixen per explicar el contingut de Kafka a la platja. D’una manera semblant a com havia fet a Tòquio Blues (comentada fa unes setmanes), en Murakami barreja les pulsions d’Eros i Tànatos –el sexe i la mort- en els seus personatges. No obstant això, potser per recordar-nos que la vida no és tan seriosa, en aquest cas hi afegeix molta ironia.
Kafka a la platja no és una sola història, sinó dues d’independents que transcorren paral·leles en el temps. L’una és la història d’en Kafka –el que ha de ser el noi de quinze anys més valent del món- un adolescent que fuig de casa perquè sap que té el mateix destí que Èdip. L’altra és la d’en Tanaka, un vell que a causa d’un accident d’infància perdé bona part de les seves capacitats intel·lectuals, però adquirí l’habilitat de parlar amb els gats. Mentre en Kafka fuig del seu destí, en Tanaka es veu obligat a cercar allò que no coneix. I és així com, sense saber el perquè, els dos personatges fan cap a Takamatsu.
Haruki Murakami torna a mostrar la seva passió per la música i la literatura –no debades l’autor es llicencià en literatura i regentà un local de jazz. Així, bona part de les aventures se situen en biblioteques –una concretament és la nova llar d’en Kafka- i en llocs on es poden escoltar tot tipus de músiques, creant una atmosfera intel·lectual que recorda més a les històries de la generació beat o d’altres autors maleïts que a les de narradors contemporanis. Aquest embolcall, a més, fa que ens empassem sense dubtar-ho la seva fantàstica història fantàstica –tant fantàstica per l’excel·lència, com per la temàtica.
No obstant això, amb una bona història no n’hi sol haver prou per a crear una joia. I si Kafka a la platja mereix aquest qualificatiu –que el mereix amb escreix-, és pels seus personatges secundaris. Des de que vaig llegir el darrer llibre de l’Alfred Bosch no havia tornat a trobar uns personatges tan matisats, amb els seus propis pensaments, enlloc de ser tant sols un farciment literari. L’Oshima i l’Hoshino no es limiten a fer de complement d’en Kafka i en Tanaka, respectivament, sinó que els donen la rèplica de tal manera que la història pot avançar pel camí recte, sense quedar aturada en viaranys inextricables.
Menys malenconiosa i més divertida que Tòquio Blues, Kafka a la platja és una bona manera per endinsar-se a l’univers literari d’aquest geni literari, tan llunyà i tan proper al mateix temps.
Tinc els dos llibres (Kafka a la platja i tokio blues) al prestatge, a punt de ser llegits, però no em decideixo per quin començar. Què faig?
Surts a comprar-te Bukowski i un pack de birres i et deixes de pornografia emocional.
Ja m’ha passat l’època…
Doncs llegeix Murakami i ens dones les birres a nosaltres
Jo no bec res amb menys de 20 graus. Passo de birra.
Bé, vi en cara.
O sigui que millor que compris wiskie del bo.
Bé, si s’ha d’anar a més de 20 graus, per mi tanqueray, siusplau
A mi em va més la queimada
He llegit Kafka a la platja i m’ha semblat una mena de refregit entre les històries tronades de l’Stephen King i els manga més delirants. Sobrevalorat. Llàstima de temps i diners que he perdut.
Vaig fer un post sobre el llibre AQUEST al meu blog. Crec que el tens massa idealitzaT.
http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/01/de-lectura-vuit-kafka-la-platja-haruki.html
PS El darrer del Bosch que dius, és l’Inquisitio? També el vaig ressenYar,
Home, si t’haig de dir la veritat les editorials són un poc sàdiques perquè bàsicament s’han dedicat a traduir al català els PITJORS llibres del Murakami. Dance, Dance, Dance; La crònica de l’ocell de corda i La persecució de l’ovella són 8000x millors.
Això dit, aquest no està tan malament. Té trossos bons, el que no em va agradar es tota la part emo-merda on el “Kafka” va explicant les seves “inquietuds”, i el rotllo familiar és la cosa més ridícula que ha escrit el Murakami en la seva puta vida.
Per cert, que que s’assembli als manga no té per què ser un defecte.
doncs a mi m’ha semblat una obra genial. M’ha fet pensar moltíssim!
Jordi si vols començar i disfrutar d’aquest autor comença per Tokio Blues t’encantará i voldrà conèixer tota la bibliografia de l’autor.
Jo crec que “Kafka a la platja” peca del mateix que la resta d’obres de’n Murakami: té un final que queda massa obert. La primera vegada penses que és un recurs literari, però la segona, tercera, quarta… acabes pensant que en Murakami no sap acabar novel·les. Potser només se’n salva “Tokio Blues”.
m’ha encantat, fantàstic, al·lucinant, complert en cada segon, el fet de no saber ben bé on et porta fa capbussar-te en la historia fins al final. La historia del jove kafka m’ha tocat profundament. M’ha omplert de melancolia.
be,és el quatr llibre , vaig començar per TOKIO BLUES, esplèndit, no tinc parules tot i q molt trist però molt molt intens. seguit per AL SUR DE LA FRONTERA, AL OESTE DEL SOL.despres va venir EL MEU AMOR SPUTNIK i per acabar KAFKA. Aquest molt més elevorat i profunt. Actualment estic amb CRONICA DEL PAJARO QUE DA CUERDA AL MUNDO i realment promet. crec q fins ara serà el millor. en general són lectures ràpides però no per això menys intenses, tenen l’habilitat d’arrossegar-te al seu món. durant la seva lectura el meu món s’esbaeïx i es transforma en el món d’en Murakami, la seva atmosfera és a la vida real. és una sencació, un sentiment. Només es pot entendre si hi ets.
[…] Kafka a la platja, comentat per David T. Baró - Tòquio Blues, comentat per Maiol […]
El primer que hem de fer al llegir un llibre es preguntar-nos que vol dir i on vol anar a parar l’autor. Encara que el llibre ens expliqui diverses histories y surtin molts personatges el llibre sempre tindra un tema y una idea central. Paga la pena estudiar una mica els comentaris de text per poder veure’l.
D’aquesta manera en estalviarem resums com aquest d’una mescla de Bukowsky+manga.
Per favor……….
Vaig llegir no fa gaire que la genialitat en un text no es la historia en si sino els personatges i les seves interrelacions. Quicir: una reunio de una comunitat de veins pot ser una obra genial si els personatges i els dialegs aporten la profunditat necessaria.
Mes coses….
Es deia en un comentari anterior que els finals oberts son un recurs facil: un final obert es un final que no s’ha entès. Aixi que potser s’hauria de tornar a llegir el llibre!!
Tercer punto -i final-: la brevetat es la cuadratura del circulo en una novela. En eso si falla Kafka en la orilla.
Tercer punt -i últim-: la brevetat es la cuadratura del cercle en una novela. En això si que falla kafka a la platja.
Apa!! bon pon!!
Vaig llegir no fa gaire que la genialitat en un text no es la historia en si sino els personatges i les seves interrelacions. Quicir: una reunio de una comunitat de veins pot ser una obra genial si els personatges i els dialegs aporten la profunditat necessaria.
Mes coses….
Es deia en un comentari anterior que els finals oberts son un recurs facil: un final obert es un final que no s’ha entès. Aixi que potser s’hauria de tornar a llegir el llibre!!
Tercer punt -i últim-: la brevetat es la cuadratura del cercle en una novela. En això si que falla kafka a la platja.
Apa!! bon pon!!
En tinc molt bones referències. Caldrà llegir-lo