Viatge a l’esperança
Per fi, Brasil. Un viatge al país de Lula
D’Anna Tortajada i Natza Farré
Barcelona: Rosa dels vents, 2003
Ciutat: Barcelona Any: 2003
339 pàgines, 20€
El Brasil, un dels països més desiguals del món, s’ha convertit amb el pas del temps en l’eterna promesa. Des de fa més de 50 anys, és una potència emergent, el país del futur, però d’un futur que no acaba d’arribar mai. Ara bé, amb la pujada al poder de Luiz Inácio Lula da Silva el 2003, el Brasil va viure una explosió d’il·lusió perquè les coses poguessin canviar d’una vegada per totes. Així, la frase més repetida per Lula durant la campanya va ser l’esperança ha de guanyar la por i, en aquelles eleccions, va guanyar.
Per fi, Brasil és un recorregut de dues autores, Natza Farré i Anna Tortajada, pel Brasil, dos mesos després que Lula guanyés aquelles eleccions. Així, el llibre intenta mostrar com és aquest país i l’esperança que va aixecar l’arribada al poder, per primera vegada, d’un treballador. Anna Tortajada, escriptora, ja havia fet treballs d’aquest tipus a El crit silenciat o Naid, la meva germana afganesa, dos llibres escrits després d’un llarg viatge a l’Afganistan. Natza Farré, en canvi, és periodista i destaca per la seva llarga carrera a la ràdio. Actualment, col·labora en un programa de televisió amb Carolina Ferre, Envasat al 8 a TD8.
Les dues autores van començar un viatge per tot el país donant veu a molta gent, que en definitiva esdevenen els veritables protagonistes del relat. Elles només fan d’intermediàries entre el lector i el poble. El llibre ve a ser un diari de viatge que fa de fil conductor per introduir la opinió sobre el seu propi país de tots els moviments socials, la gent del carrer i, fins i tot, diverses veus oficials.
És un llibre, per tant, principalment narratiu, tot i que també s’utilitza la descripció per presentar aquelles persones que van apareixent. Cada cop que intervé un nou personatge, les autores descriuen tot el seu entorn, ja sigui el territori on viu, el moviment on pertany o el propi currículum. De manera, que a través de l’aparició dels personatges podem conèixer els diferents moviments socials del Brasil, com ara les Comunitats Eclesials de Base, l’MST o el Moviment pels Meninos de Rua. En mig del relat, a més, hi trobem fragments de discurs de Lula, que trenquen amb la resta del text i ajuden a no monotonitzar la lectura.
És un llibre recomanat a tothom, però sobretot a aquelles persones interessades en el Brasil, ja que dóna les claus d’aquesta societat. Llegint-lo, s’entenen les característiques i complexitats d’un dels països més desiguals del món (la proporció dels ingressos entre rics i pobres és de 35 a 1, quan a països com EUA és de 10 a 1). En definitiva, un viatge cap a l’esperança i cap al nou Brasil que, segons les autores, està naixent de la mà del seu President, Luiz Inácio Lula da Silva.
Bé, només dir que si fa 50 anys que Brasil és una potència emergent, crec que seria molt profitós que emergís d’una vegada, perquè a aquest pas, ni tu, ni jo, ho veurem.
Apa, que vagi b.
Estic d’acord amb tu Toni, per això dic que és l’eterna promesa. Explico que fa 50 anys que és el país del futur, però d’un futur que no acaba d’arribar mai. I és possible que amb el context internacional actual no pugui arribar mai. Esperem que com deia el Lula, “L’esperança guanyi a la por” també a occident i deixem de donar més importància i diners a la vida d’una vaca als països rics que al de les persones als països del sud.
[…] Enamorar-se és fàcil si saps com. Maria Jaén: Amorrada al piló. Anna Tortajada i Natza Farré: Per fi, Brasil. Un viatge al país de Lula. Gemma Lienas: Pornografia i vestits de núvia. Montserrat Rico: L’abadia profanada. Lisa […]