La puntaire
de Clovis Eimeric (Luís Almerich i Sellarès)
Barcelona: Editorial Millà, 1982
141 pàgines, 300 pessetes de l’època (ara descatalogada)

A la voreta del mar
l’Agnès se’n va a treballar
quan l’alba apunta,
i sos ulls en plor desfet
van mullant el coixinet
on fa la punta.

Aquesta és la primera estrofa del poema de Manuel Ribot i Serra que inspirà la novel·la La Puntaire de Clovis Eimeric. L’acció se situa a Arenys de Mar entre homes pescadors i dones puntaires. La trama és d’allò més típica: l’Agnès i el Pere Màrtir es prometen, però ell vol provar fortuna a Cuba abans de casar-se, i ja se sap com en són de perilloses les dones a Cuba. Són femmes fatale que eclipsaran ràpidament la donna angelicata que espera amb il·lusió les cartes del seu promès. El final és fàcil d’imaginar i de fet, tots els lectors de l’època ja coneixien la història a través dels versos de Manuel Ribot.

La història sentimental és l’únic pilar d’acció que sustenta l’obra, l’espera d’Agnès cosint els llençols per al seu matrimoni contrasta amb la nova vida que va construint Pere Màrtir. L’autor es recrea en la il·lusió de l’una i l’oblit de l’altre aconseguint més o menys tocar la fibra al lector. Aquesta novel·la és perfecta com a substitutiu d’una telenovel·la o d’una pel·li d’amor per plorar el dia que se’ns espatlla la tele. A mi, per sort, em va enganxar un dia emocionalment equilibrat. En alguns moments, la història sentimental es desborda, fet que la converteix en una obra plana que en teoria respon a la idea de novel·la que vol potenciar l’editor quan diu:“el poble ras i pla necessita una literatura que, sense menys tenir la seva qualitat, tingui els components necessaris per a fer-lo emocionar i que sigui tan rasa i plana com ho és ell mateix”.

La qualitat de l’obra és força qüestionable. Es va vendre com un quadre costumista de la vida d’un poble de mar amb la voluntat de reproduir un tarannà, un llenguatge i uns costums. Això es pot veure a l’inici de l’obra, on hi ha l’única escena que respon a aquesta idea, però des del moment que la història entre Agnès i Pere Màrtir apareix a la trama, l’autor s’oblida pràcticament de recollir les expressions de la llengua oral dels habitants d’Arenys o de les cançons “tan arenyenques” que cantaven les noies anat cap a mercat. L’obra es desinfla de manera que l’autor esdevé el Pere Màrtir que s’oblida de la seva promesa al lector.

Potser és que Clovis Eimeric es pren massa al peu de la lletra el caràcter pla que ha de tenir aquest tipus de novel·la rosa (o sóc jo que n’espero més relleu…), però el món que ens retrata acaba tenint tan poc de realitat com el conte que explico al meu germà abans d’adormir-lo. Un món on la moral jutja el comportament dels personatges: hi ha els bons i els dolents i al final tothom té el que es mereix. Tothom excepte l’Agnès en aparença, però a aquest personatge també se li acaba fent justícia i té un possible final feliç: per conviure amb el turment de la impossibilitat d’estimar en Pere Màrtir sense partir més val que mori.

• autora: Laia Carbonell