Una nit bestial
d’Hugh Laurie
traduïda per Marta Pera
Barcelona: Columna edicions, 2006
412 pàgines, 20€

Quan parlem d’Una nit bestial hem d’esmentar, obligatòriament, el doctor House. No perquè sigui un personatge essencial de la novel·la, ni perquè el seu paper sigui especialment brillant, no. De fet, el doctor House no era res, com a màxim un engendre d’idea al cap d’algun guionista il·luminat, quan Hugh Laurie va escriure aquest llibre, l’any 1996. Però si hem de parlar obligatòriament del doctor House és perquè, gràcies a l’èxit d’aquesta sèrie a Catalunya, Columna n’ha fet la traducció. Es podria parlar, doncs, que Una nit bestial és un llibre mediàtic. Per què? Perquè si es ven i s’ha publicat, és perquè el seu autor surt a la televisió. De fet, dir això és una injustícia. Entenent la mediatització de la literatura com a prejudici, aquest qualificatiu no fa honor al llibre de Laurie. Divertit, complert, intrigant, el llibre de l’anglès té tots els ingredients que ha de tenir una bona novel·la negra.

La trama que se’ns presenta és ja intrigant des de la primera plana, on el protagonista, Thomas Lang, ens narra en primera persona el procés de fractura del seu braç. A partir d’aquí, se succeirà una trama on hi haurà de tot: corrupció, terrorisme a escala internacional, assassinats a sou, persecucions a grans velocitats, segrestos, la CIA, el govern britànic, femmes fatales…en definitiva, els ingredients necessaris per a cuinar una bona novel·la negra.
Però, quin tipus de cuina practica Hugh Laurie? L’autor és un cuiner contemporani, d’aquells que donen la volta a la truita mil cops, esferifiquen el fum i fan gelats de xoriço. Laurie aconsegueix, però, donar-li un bon gust a la novel·la. Agafa les frases, els personatges i les situacions, les fa, les desfà, els hi dóna la volta i els torna a posar com al principi. Aquest estil, però, també té coses negatives. Una nit bestial és d’aquelles novel·les que us costarà d’entendre, en què haureu de revisar personatges i situacions. Personatges que sortiran 100 pàgines després de la seva presentació, i us direu, “qui és aquest” i tornareu enrera. Tot i això, tot i que el lector pugui acabar la novel·la sense entendre’n algunes parts, la satisfacció, la sensació d’haver llegit una bona novel·la, segueix present. Com aquells plats on, sense entendre bé què menges, te l’acabes i repetiries. L’ingredient secret de Laurie? Una fina ironia, uns tocs d’humor anglès que el polifacètic artista ens mostra també en el seu paper de doctor. Un segell personal que farà que els que han vist en ell un autor mediàtic no tanquin el llibre per la pàgina 10 al veure que en cap moment hi surt la paraula House, i que divertirà a aquells que obren el llibre sense judici previ.

Una nit bestial és, doncs, una bona i divertida novel·la negra, amb els mateixos ingredients però feta de forma diferent. Un llibre que, de ben segur, no deixarà indiferent a qui el llegeixi.

• autor: Maiol Roger