Introducció a una espiritualitat sense Déu
L’ànima de l’ateisme
d’André Comte-Sponville
Barcelona: Paidós, 2007
208 pàgines, 15€
Existeix Déu? Aquesta és la pregunta que turmenta milions d’ànimes que no donen res per sabut i que intenten aprofundir en el coneixement. André Comte-Sponville, filòsof francès contemporani, hi reflexiona a L’ànima de l’ateisme. Reflexiona sobre l’existència de Déu i sobre altres punts, fins i tot, més interessants, des d’un punt de vista intel·lectual. El llibre es divideix en tres parts ben diferenciades: la religió, Déu i l’espiritualitat atea.
Comte-Sponville és ateu –ateu cristià, diu ell- i ho confessa des de bon començament; per tant, no intenta enganyar ningú amb demostracions pretesament objectives, sinó que reflexiona des del seu punt de vista ateu.
La primera part de L’ànima de l’ateisme es dedica a la possibilitat de prescindir de la religió. Analitza els sistemes de valors que poden tenir un creient i un ateu, critica tant el nihilisme com la barbàrie i parla de la utilitat de la religió. En aquest darrer punt parla del gran avantatge de la religió sobre l’ateisme. La religió reconforta davant la mort. La mort de qui? La majoria de gent pensa que és la pròpia mort, però un ateu que no creu que hi hagi res després de la mort, no cal que tingui por. La religió reconforta davant la mort de les persones estimades. Aquesta és la seva gran utilitat. Comte-Sponville ens diu que llevat d’aquest aspecte, res fa la religió necessària.
La segona part del llibre la dedica a l’existència de Déu. Una a una, va refutant totes les proves de l’existència de Déu, des de les més simples a les més complexes, fins arribar a la conclusió que no es pot demostrar l’existència de Déu, però, a diferència de molts ateus, no creu que la manca de proves de l’existència de Déu, la refutin. Així, doncs, Comte-Sponville ens diu que és tant impossible demostrar-ne l’existència com refutar-la i que només podem tenir opinions o creences sobre el tema, però no coneixement.
La darrera part del llibre intenta proposar una espiritualitat per als ateus. Té sentit? Què se’ls pot proposar? Comte-Sponville parla de la mística. De les sensacions que ell ha sentit. Dels moments en que s’ha percebut amb harmonia amb el món. L’amor és allò que ell proposa com el més sublim, com el més espiritual que pot sentir un ésser humà.
L’ànima de l’ateisme és una resposta il·lustrada tant al fanatisme com als sofismes nihilistes, que defensa l’espiritualitat com a valor universal i el laïcisme com a resposta inclusiva a les ofensives integristes.