Un home de paraula
d’Imma Monsó
Barcelona: 2006, La Magrana
253 pàgines, 17€

Un home de paraula és el llibre on Imma Monsó explica com va arribar a l’amor absolut, el va viure durant setze anys, se li va morir i el va sobreviure. És un homenatge al seu marit mort i el situa en un altar que només es pot mirar des de sota. Un llibre ple de dolor elaborat i mastegat fins que queda dissimulat i és confon amb l’humor, l’admiració i la sorpresa. Com veieu l’argument és senzill i d’entrada pot semblar poc cridaner: no amaga intrigues, codis desconeguts, aventures, escenes eròtiques ni un coneixement revelador que pugi fer canviar la vida de qui el llegeixi. Però atrapa el lector amb facilitat, se l’empassa. I el llenguatge que gasta l’autora fa que tot llisqui més ràpid.

Tot roda al voltant de la mort del marit fins al punt que l’estructura del llibre també ho fa i pren la forma d’un espiral com el que es crea al voltant d’alguns forats negres. Hi ha dues menes de capítols, els A i els B, que s’intercalen. Els capítols A són narrats en tercera persona, encara que el punt de vista continua sent en primera persona i el narrador no és omniscient, només en canvia la forma. Són els que expliquen com va començar l’amor absolut entre la Lot, el nom que Imma Monsó es posa a si mateixa, i en Cometa, el pseudònim que posa al marit. Els capítols B, en canvi, són en primera persona i expliquen tot el que va passar a partir del moment en que es va morir el Cometa. Així doncs, el primer capítol del llibre, que és A, parla de com es van conèixer la Lot i el Cometa i el segon, que és B, ja narra la mort del marit. Segons diu Monsó, narra els capítols A en tercera persona perquè, amb la mort d’en Cometa, ja no és la mateixa; la d’abans era una altra persona i s’hi dirigeix d’aquesta manera. La introducció del llibre explica el perquè d’aquesta estructura i, si ho voleu, la podeu llegir aquí (PDF).

Els noms estranys de “Lot” i “Cometa”, que responen a un joc que feia la parella, són només alguna de les curiositats de la novel·la; hi ha moltes més sorpreses que converteixen els protagonistes, persones reals, en personatges. I això es veu sobretot en el cas del Cometa qui, segons diu Monsó, era una persona novel·lesca, gairebé un personatge literari en vida. Al llibre aquesta característica del Cometa queda ben reflectida, de fet hi ha moments en que es fa ben difícil de creure que hagi existit algú així. Però Monsó defensa que ha intentat ser tan rigorosa com ha pogut a l’hora d’explicar el marit, que ha volgut ser veraç. Aquest intent d’explicar la realitat de la seva vida fa que, per a alguns, Un home de paraula s’acosti més a la biografia, a la no-ficció, que a la novel·la. Monsó, en canvi, diu que és realitat però ficció, que explica una part de la seva vida però que és una novel·la, no una biografia. I, sobretot, que és literatura.

Potser un fragment del final del llibre pot ajudar a entendre aquesta postura. És en tercera persona, però qui parla és l’autora:

“Per personatges no es podia queixar: el Cometa sempre havia tingut fusta de personatge. A ella li costava més, convertir-se en personatge. Però no el podia deixar sor en el llibre, l’havia d’acompanyar. En fi, tampoc no li seria tan difícil. Sobretot darrerament, que ja no creia en les fronteres entre la realitat i ficció.”

Per a Imma Monsó, no és important si el llibre és realitat o ficció, perquè és totes dues coses, el que vol deixar clar és que és literatura. La realitat del dolor i el dol s’elabora, es processa lletra a lletra, fins convertir-la en una ficció que permet mantenir en Cometa viu d’alguna manera, i que converteix el llibre en literatura.

• autor: Enric Borràs Abelló