Dones contra Franco
Dones contra Franco
de Jordi Creus
Badalona: Ara Llibres, 2007
175 pàgines, 19€
La saviesa popular ens diu que les matemàtiques són difícils i la història, avorrida. Sempre hi ha, però, aquelles persones que no només van contracorrent sinó que empren tota la seva tossuderia per aconseguir trencar el tòpic. Des de les aules, la premsa o la televisió se’ns intenta fer aquestes matèries atractives o, com a mínim, més digeribles. En el cas de la divulgació històrica trobem exemples com el d’Oriol Junqueras des del programa El Favorit o bé la revista Sàpiens dirigida per Jordi Creus, un historiador entossudit -característica que se sol atribuir a la gent de muntanya- a transmetre la seva passió per la història al gran públic.
El trempolí, autor d’Història de Catalunya al revés i Memòria dels Pirineus entre altres, ha retornat amb Dones contra Franco. El llibre pretén ser un homenatge a les dones antifranquistes, tot aprofundint en la biografia de sis d’elles: María Rodríguez, Neus Català, Teresa Rebull, Enriqueta Gallinat, Conxa Pérez i Remedios Montero.
Probablement, moltes d’elles no havien “llegit mai res de tot allò que van escriure Marx o Bakunin, i poca cosa sabien de la revolució soviètica” abans de l’alçament però no s’ho van pensar dues vegades a integrar-se al maquis o a curar els ferits del front o a muntar una vaga en un camp nazi de treballs forçats. Entre els seus records d’infància, la proclamació de la II República, hi apareix com una gran festa. La mort al llit del dictador les va agafar ja adultes i curtides de tants cops i patiment. Algunes van fer esclatar els taps de les ampolles de cava, a d’altres només els quedaven forces per posar-se a plorar.
Els combatents republicans comparteixen una certa sensació de ser menyspreats per aquesta democràcia que tant havien desitjat. Les republicanes veuen com s’acaben els seus dies amb un desencís doble: a la desil·lusió per una transició mal feta s’hi suma la impotència d’aquelles que s’aferraven al fusell lluitant per la democràcia i la igualtat de sexes que encara no han vist acabar d’arribar.
“Si les històries de les supervivents ens fan estremir, no sé si podríem resistir les històries de les que es van quedar pel camí, de les que -la majoria- no van poder surar”. I són les nostres mares, les nostres àvies, cosines i tietes, les salvadores de la nostra dignitat col·lectiva.
“Decebuda, [la Neus Català] intenta avaluar si tants anys de lluita i patiment han valgut la pena. Es pregunta si aquella Transició tan mal feta havia atorgat algun gram de justícia a la gent que, com el Félix o ella mateixa, havien posat les seves vides al servei de la lluita contra la dictadura. I mil vegades es respon que no”
1 llibre per a mi mol ben escrit i planer…..m’ha semblat “Curt” pero bo.i penso sense cap mena de rencunia, encara k si amb molta pena de saber si verdaderament ha servit d’alguna cosa passar tants patiments.
Mestressa, el tal Oriol Jonqueres mai ha participat al programa “El favorit”, però en canvi si que n’hi havia un que es diu Oriol Junqueras. Si per tots els teus escrits et documentes igual de bé -sobretot tractant-se d’una cosa tan simple de comprovar- o els escrius amb aquesta lleugeresa formal, crec que la teva credibilitat com a crítica queda plenament desacreditada. No n’hi ha prou amb escriure “bonic”…
Moltes gràcies B Bregg per la teva aportació que de ben segur millorarà de forma exponencial la qualitat del text.
Una abraçada.
[…] Dones contra Franco, de Jordi Creus. Maria Callas, “He viscut d’art, he viscut d’amor”, de David Lelait. Especial: Un any sense Anna Politkóvskaia. […]