Neopàtria
d’Hèctor Bofill
Barcelona: Proa, 2006
376 pàgines, 18 €

Segurament, un dels principis de tot bon llibròfag hauria de ser el de no llegir el resum editorial d’un llibre abans d’haver-lo acabat. És cert que moltes vegades escollim els llibres que llegim en base a comentaris que hem sentit de l’obra en concret o l’autor o sobre les expectatives que en tenim després d’haver-ne llegit altres publicacions. Tot i això, els resums editorials actuen com a reclam, no com a guia de lectura, igual com qualsevol anunci pretén iniciar-nos a consumir certs béns i sovint acaben generant falses expectatives. No ens cal la promesa d’un thriller, de sang i fetge ni una noia orgàsmica a la portada com en la darrera novel·la de l’Hèctor Bofill per decidir que un llibre val la pena de ser llegit. Almenys no als llibròfags.

Si d’alguna cosa no pot desprendre’s en Bofill a Neopàtria és del seu esperit de poeta: de l’exquisit costum de mesurar cada paraula, que ja coneixereu els lectors de la seva obra poètica. L’artesà de mots s’albira fins i tot als articles polítics que escriu quinzenalment a l’AVUI i altres mitjans i ens fa sentenciar que és impossible emmordassar un poeta.

L’Imparable, que conjuga en aquesta novel·la la seva passió política i literària, ens acosta a través d’aquesta obra al “què passaria si…”. A través de la política-ficció furga en un dels temors inherents a la jove democràcia espanyola: el ressorgiment sobtat i descontrolat de la violència. Es tracta doncs, d’un tema que potser només pot tractar-se amb desimboltura i certa ingenuïtat per algú amb un cert avantatge generacional, com els nascuts a les acaballes del franquisme.

La història sobre una guerra oberta a Euskadi entre bascos i espanyols se’ns va presentant de la mà de diversos personatges entre els que hi apareixen de passada els Imparables com Sebastià Alzamora o el propi Hèctor Bofill, també la misteriosa Clàwdia que ja trobem a Les genives cremades entre altres. A la novel·la s’hi barregen uns quants catalans progres desencisats, embolics sentimentals, una traïció rere l’altra i el tràfic d’armes davant una Unió Europea que presencia la massacre sense immutar-se, sempre amb una exaltació tràgica de la vida com a teló de fons. Històries personals i cadenes sexuals entre els personatges van encreuant-se amb la trama política que, si bé resulta emocionant, no acaba de provocar la tensió i el suspens que s’esperaria d’un thriller.

Començava recomanant que no es prenguin al peu de la lletra els resums editorials ja que en aquest cas, un lector àvid de thriller pot decebre’s amb el lirisme i la trama de Neopàtria, una novel·la que no només ens convida a imaginar un escenari no tant insòlit sinó també a plantejar-nos un futur no massa diferent d’aquestes especulacions. I alhora, ens permet endinsar-nos en una nova generació d’escriptors que despunta i acabarà sacsejant les lletres catalanes.

• Autor: Sara Bailac