Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich
Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich
de Francesc Escribano.
Barcelona: Edicions 62, 2006
238 pàgines, 14,50€
Compte enrere és la història dels últims mesos de vida de l’anarquista Salvador Puig Antich. Puig Antich, un anarquista català de la organització armada MIL, va ser executat a finals del franquisme, acusat per un tribunal militar de l’assassinat del policia Francisco Anguas. Aquesta condemna és encara avui discutida, i més després de la reconversió a pel·lícula de Compte enrere, el film Salvador.
Compte enrere és un bon treball de recerca. Escribano ha llegit molt, ha entrevistat a moltes persones properes a Puig Antich i ha aconseguit un bon llibre. Tantes entrevistes i recerca d’informació, però, no han pogut evitar que Escribano faci un llibre parcial, poc coral. Entre un màrtir de la causa antifranquista i delinqüent de poca volada, o un anarquista assassí hi ha d’haver un terme mig, i aquest terme mig és el que hauria d’haver trobat Escribano amb la seva recerca.
El llibre està estructurat en forma de reportatge televisiu. Escribano –director de TV3- és un home fet per la televisió, on hi treballa des de fa divuit anys, i això es veu reflectit al llibre. Escribano construeix un documental, molt visual, i perfectament aplicable a la pantalla, ja sigui en forma de pel·lícula (Salvador) o en forma de documental. Això fa, alhora, que si primer s’ha fet el visionat de la pel·lícula el llibre resulti insubstancial, gairebé repetitiu en algun dels seus trams. Si primer s’ha llegit i després s’ha vist la pel·lícula, sempre es podrà dir “m’ha agradat més el llibre”, que, per fer honor a la veritat, completa amb informació allò que el format de la pel·lícula, el de història de ficció –és la típica pel·lícula que si fos una història americana ens col·locarien el cartellet de “basada en fets reals”- no pot incloure.
Compte enrere compta amb nou capítols que narren, més o menys de forma cronològica –Escribano hi inclou feedbacks que ajuden a completar la història- la història dels últims dies de vida de Salvador Puig Antich. El llibre comença amb el capítol “Les vuit”, que narra el moment en què Salvador s’assabenta que li han donat l’enterado (el coneixement per part del consell de ministres de la pena de mort, i, per tant, la seva aprovació per una execució immediata). Escribano fa una descripció acurada d’ambients, situacions i personatges, fet que fa que el lector pugui crear-se una imatge completa d’allò que està llegint. “Les deu”, el segon capítol, és una mena de repàs biogràfic a la vida de l’anarquista. La seva vida fins poc abans de morir, fins ingressar a la presó model, explicada coralment per Escribano i les germanes de Puig Antich, i completades amb cartes i escrits d’ell. El tercer capítol, anomenat “Els sis del MIL”, serveix per completar la informació bàsica que el lector necessitarà per continuar endavant amb la història. Si al segon capítol Escribano ens explicava la vida de Puig Antich, en aquest tercer fa el mateix però aplicat als seus companys al MIL (Movimiento Ibérico de Liberacion) i de forma més breu. Alhora, juntament amb la biografia dels seus components s’explica com Salvador va arribar a ells, com va arribar al MIL. “Primera sang”, el quart capítol, és el currículum delictiu de Puig Antich: les primeres accions, la vida en clandestinitat. Escribano en fa una descripció detallada, alhora que sembla justificar les accions, mostrant-se en alguns trams condescendent.
Així s’arriba a l’equador de la història. Bé, de fet, fins ara només ens hem trobat amb una llarga introducció, i no amb la història pròpiament dita, que arriba amb el capítol cinc. Anomenat “Francisco Anguas”, ens explica què va passar el 25 de setembre de 1974, data dels fets que van portar a Puig Antich al garrot vil. Escribano en fa una narració detallada, donant-nos precedents i diverses perspectives, i ja des d’aquest capítol aporta proves per demostrar la il·legalitat de la condemna a Puig Antich. Si més no, la seva irregularitat. Els dos capítols següents, “Article 12” i “Justícia Militar”, completen aquests arguments presentats prèviament. El primer està destinat a explicar com es va desenvolupar el judici, i el segon ens explica la tasca de l’advocat de Puig Antich, Oriol Arau. “Justícia Militar” ens explica també un fet clau en la història de la condemna a Puig Antich: l’assassinat de Carrero Blanco. El fet que el règim perdés un dels seus homes forts va provocar set de venjança, fet que, segons Escribano i les seves fonts expliquen, va desembocar irrevocablement en la condemna final a Puig Antich. El vuitè i últim capítol, anomenat “Les nou quaranta” narra les hores finals i l’execució de Salvador Puig Antich, centrant-se en tres eixos principals: el treball de l’advocat, el patiment de les germanes i els pensaments de l’anarquista. Per acabar, Escribano ens fa un epíleg, on ens explica que se n’ha fet dels protagonistes de la història.
Compte enrere és un llibre molt ben documentat, on hi podem veure moltes fonts i entrevistes nombroses. Això no evita que Escribano faci un treball parcial. L’autor peca en excessives ocasions d’elogiador, situant-se en el paper d’escriptor-elogiador i jutjant els fets de forma parcial. Sovint no es remet a explicar la història d’un anarquista condemnat a mort, sinó la d’un heroi per Catalunya, una mena de màrtir de la causa antifranquista, deixant de banda (alhora de jutjar, no alhora d’explicar-los) els seus delictes que, com dirien els gallecs, haberlos, haylos. Ens trobem per tant, en una falta d’imparcialitat clara, on no només trobem l’exposició d’uns fets, sinó el judici d’aquests. Escribano beu de la història catalana recent, que ha convertit a Salvador en un membre més de la seva mitologia màrtir. El lector que hi vulgui trobar un terme mig entre mite i delinqüent no el trobarà. Salvador no era ni tan bo com pinten uns ni tan dolent com pinten els altres. Però això, Escribano, no ens ho mostra, i si ho fa (com al capítol “Primera sang”, on ens explica el currículum delictiu de Puig Antich), se’n denota certa condecendència. El que si mostra és el dolor. El dolor de la família, el dolor de Salvador. Amb aquest dolor, Escribano busca l’emotivitat del lector, busca la seva empatia per tal que faci seva la versió que ell explica de la història.
Sovint es diu que hi ha tres versions d’una història: la dels uns, la dels altres, i la veritat. Escribano, en la busca de la veritat, acaba centrant-se en la versió dels uns. Tot i això, Compte enrere deixa bon sabor de boca. És un llibre ben escrit, que no escatima en detalls i amb la documentació justa per poder entendre la història alhora que n’evita una lectura feixuga. Està escrit de forma que sigui alhora un bon assaig i un llibre comercial, en el sentit que no sigui rebutjat pel públic mitjà. En definitiva, Salvador Puig Antich s’ha convertit en un dels mites del català mitjà i aquest llibre ajuda en aquesta visió de Salvador, el mite.