L’alè del búfal a l’hivern
de Neus Canyelles
Barcelona: Proa, 2007
200 pàgines, 15€

Perquè resulta que es va acostant això de les salsitxes i mentre la indiferència més absoluta badalla a les agendes de la majoria d’escriptors i ores del país, n’hi ha uns quants que es freguen i refreguen les mans, angoixats, ansiosos, per poder exhibir el seu nom miserable en les lleixes de llibres exposats i en les llistes i en les taules rodones i xerrades que a Frankfurt tornaran a desaprofitar una vegada més l’oportunitat d’esputar al món que a Catalunya i en català també es fa literatura de qualitat. I els grans savis que manipulen l’ofici de l’oficialitat, exultants, cofois, s’ompliran l’orgull de presentar al món les banalitats d’una que hi serà perquè escalfa butaca al Parlament, amb els que manen, és clar, i una altra hi serà perquè malgrat que recolzava els que no manen i malgrat la fal·lera comercial de traduir-li els llibres al castellà abans que surtin en català fent veure que la traducció ha anat a l’inrevés per amortitzar-ne el fitxatge a base de posar-la com a guanyadora del premi més suculent (després d’haver-la posat com a finalista), segueix venent uns quants més llibres i escampant una mica més de banalitat i literatura coixa que els altres.

Potser m’equivoqui (segur!), però si el 1966, a Mallorca, va néixer una escriptora, no és la que surt a tot arreu, la que està en boca o mala boca de tots, la que ha fet trempar a tantíssims distrets, la que ha aprofitat tots els elements que li eren favorables per fer passar gat per llebre i per hipnotitzar un nombre no gens menyspreable de lectores que tant gaudirien dels seus llibres com dels de la Corín Tellado o la com es digui aquesta que es troba als quioscs i anuncien per la tele, amb tapes roses i lletres enormes i horribles daurades i amb relleu. No, l’any 1966, si a Mallorca va néixer alguna escriptora de veritat, aquesta és Neus Canyelles.

I Neus Canyelles ens acaba de regalar una altra de les seves joies, L’alè del búfal a l’hivern, on els búfals només hi són en històries que s’expliquen dintre de la història que s’explica. Perquè Neus Canyelles, en aquesta novel·la metaliterària però alhora vital, és capaç de barrejar amb destresa, i sense que cap de les seves parts grinyoli, la diversitat de gèneres narratius que van del conte a l’epístola passant pel diari o els apunts autobiogràfics (de personatges diferents) aconseguint que de tota aquesta massa heterogènia se’n destil·li una novel·la sense fissures, amb una clara voluntat d’estil que habita en tot moment el territori de l’elegància i l’interès humà i literari.

La narradora de L’alè del búfal a l’hivern segueix la petja d’una escriptora desapareguda (sí, el bolañisme ens il·lumina!) i quan la troba hi comparteix els darrers moments de vida, de secrets i de records, així com alguns fragments d’obra inèdita. La possible excentricitat de l’escriptora, un alter ego de Jean Rhys, i la seva manera extrema de viure en el seu aïllament, entren a formar part, de manera semblant als viatges iniciàtics de pròdiga tradició en l’Occident literari, de l’evolució espiritual de la narradora que, malgrat la fam dels grans editors i universitaris i la fama que això li podria donar com a redescobridora de l’obra de l’escriptora desapareguda, prefereix ser fidel a les consignes del que ha viscut i mantenir-se en un segon pla. Un segon pla que és el que sembla preferir Neus Canyelles, que des d’un quasi silenci mediàtic segueix oferint-nos detalls d’alta literatura que es troben a faltar, i molt, en els personatges aquests que aniran a menjar salsitxes des del primer pla de la professionalitat literària, tan banal, tan buida, tan insultant al costat de l’artisticitat literària d’autors com la Canyelles.

• autor: Marc Romera