Comentaris a: ‘Ei, mira, és el que surt per la tele’

By: elveidedalt

elveidedalt — Wed, 07 Mar 2007 23:05:45 +0000

Tens raó. És una autor mediàtic. Això d’entrada no és bo ni dolent. Si la gent sapigués escollir pel que diu i no pel que aparenta. Però és clar, al tele tira molt…I en Serrano em sembla que sempre està dient el mateix. He llegit “El regal de la comunicació” i sembla que és el mateix llibre que comentes! (Pot ser?) El darrer capítol es diu “De com els secrets de la comunicació, són els secrets de la felicitat”. Conclusió. si et comuniques ets feliç; si no ho ets i vols ser-ho, aprén a comunicar-te. I apa, a omplir fulls!

By: Maiol

Maiol — Thu, 08 Mar 2007 00:42:09 +0000

No m’he llegit el regal de la comunicació, però la sensació que em dóna és que Serrano podria haver fet un llibre d’assaig més o menys gruixut amb el contingut dels seus tres llibres, però la necessitat de vendes ha fet que els desglossi en tres, més o menys repetitius i amb ganxo comercial. És possible que per això et doni aquesta sensació. Als continguts d’ ‘els secrets de la felicitat’ li poses el títol d’ ‘el regal de la comunicació’ i lligaria perfectament.

By: Albert Forns

Albert Forns — Thu, 08 Mar 2007 00:44:55 +0000

El regal de la comunicació és una fantotxada de dimensions còsmiques. Un exemple de manual sobre com colar conferències a psicòlogues infantils com a autoajuda per les masses a partir d’un títol efectivista i vacu.

By: Tina

Tina — Thu, 08 Mar 2007 08:35:24 +0000

Com a antiga alumna de Serrano, us faré saber que sí que fa llegir els seus èxits de vendes als alumnes. I estic del tot d’acord amb l’Albert, una fantotxada tot plegat. He llegit bona part dels llibres de Serrano, primer perquè ell m’hi obligava (!?) i després perquè me n’han tocat corregir uns quants, i SEMPRE DIU EL MATEIX.

Ara, no sé què té que atrau la gent, sobretot les dones: a classe la primera fila era sempre plena de postadolescents (i alguna madureta) que prenien notes com unes desesperades (i això que a totes les classes, com en tots els llibres, deia el mateix), i no totes hi estaven matriculades, sinó que tenien l’estómac de venir d’oients, i fins i tot de preguntar-li “dubtes” al final de la classe (no sé quin coi de dubtes podien tenir!?)…

By: manel

manel — Thu, 08 Mar 2007 11:15:30 +0000

Només un apunt. Fa un parell d’anys Joaquim M. Puyal va presentar a la Casa del Llibre L’instint de seducció, de Sebastià Serrano. La sala, plena a vessar. I moltes dones, de totes les edats. El motiu: hi havia dos grans seductors, comunicadors. Mediàtics, en el sentit més bó de la paraula.

By: joan ducros

joan ducros — Sun, 15 Jun 2008 17:19:43 +0000

Ui, com ha canviat el Serrano des que donava l’assignatura de Lingüística matemàtica!. Era un os. Des que va començar a fer Semàntica, el caràcter se li va fer tou. L’examen d’aquesta assignatura consistia a comentar els llibres que havies llegit de la bibliografia que et propocionava a principi de curs. Res, cinc minuts, i l’examen ja estava fet. Sempre ha estat rodejat de dones, com l’AM Espadaler. És una llàstima que hagi triat aquest camí i no un altre més acadèmic. De tota manera, quan parla, val la pena d’escoltar-lo.