Tendra és la nit
Tendra és la nit
de Francis Scott Key Fitzgerald
Traducció de Terenci Moix
Barcelona: Edicions 62, 1999
336 pàgines, 11,42€
Són els Diver l’exemple paradigmàtic de parella americana dels anys posteriors a la Gran Guerra? Probablement, no. De la mateixa manera que tampoc ho són la Bonnie Parker i en Clyde Barrow.
Qui són, doncs, els Diver? Són el matrimoni Fitzgerald en persona? Potser sí. De segur que ens aproparíem força a la veritat. Però, siguin qui siguin, ens expliquen una història interessant, una història que, potser sense adonar-nos-en, va canviar Europa tal com l’havíem conegut.
En aquesta novel·la, l’Scott Fitzgerald ens explica la vida del matrimoni Diver a l’Europa dels anys vint. Acabada la guerra, van ser diversos els intel·lectuals americans que van fixar la seva residència al Vell Continent. Així els Fitzgerald, Hemingway, Dos Passos i Pound van compartir vivències amb insignes “exiliats” autòctons com Picasso o Joyce.
Però, no tant sols van arribar els joves escriptors assedegats de llibertat; també van venir els vells rics de la indústria i els nous rics de la borsa, buscant alguna cosa que no sabien trobar a Amèrica. Els dòlars van arribar i van començar a redissenyar Europa, a canviar-li el gust i l’olor.
I exemples d’aquests personatges surten a Tendra és la nit. Mentre assistim al viatge cap a l’infern del matrimoni, veiem com antics genis i noves estrelles es passegen per les pàgines, relacionant-se amb cercadors de fortuna, aventurers i algun exiliat rus. I enmig de tots, en Dick i la Nicole, bells, rics i encantadors, com nines de porcellana a punt de trencar-se, estimant-se i començant a odiar-se mútuament.
En Francis Scott Fitzgerald va ser un dels millors escriptors de la seva generació. Va saber captar allò que colpia els seus contemporanis i ho va plasmar en llibres sublims. No obstant això, Tendra és la nit no va tenir l’èxit que es mereixia, prova que ningú vol que li recordin els seus excessos, quan les coses pinten bastos.
L’Scott va morir alcoholitzat als quaranta-i-pocs anys; la Zelda va passar-se mitja vida en institucions psiquiàtriques i Tendra és la nit ens diu que quan ens venem l’ànima, el preu a pagar per recomprar-la és massa alt per sortir-ne sense màcula.