Comentaris a: Holly Golightly, musa o diva? http://www.llibrofags.com/2007/02/14/holly-golightly/ Sat, 30 Aug 2008 06:03:54 +0000 http://wordpress.org/?v=2.5 By: Joan Marrugat http://www.llibrofags.com/2007/02/14/holly-golightly/#comment-37 Joan Marrugat Fri, 30 Mar 2007 07:46:50 +0000 http://www.llibrofags.com/2007/02/14/holly-golightly/#comment-37 Un cop acabada de llegir, vaig quedar ben fascinat per la novel·leta. Era el 1965. Un relat intimista, tendre, arran dels sentiments i ple d’originalitat. Uns tocs d’humor sensat i uns personatges ben definits, però oberts a l’imaginació del lector. Un conte llarg romàntic, sense ensucrar. La traducció castellana d’en Agustí Bartra aportava un to llatí-novaiorquí molt intens. Mentre llegia els diàlegs, no vaig visualitzar mai la cara de la Holly -ni la d’ell. Va ser més tard, amb la peli -ben feta, però poc fidel al relat- que vaig acceptar la carona de la Audrey sense protestar. Jo ja n’estava enamorat, però amb ‘Desayuno...’ vaig quedar totalment fidelitzat: musa o diva, m’és ben igual... En un fenomen semblant, per milions de persones, el bíblic Moisés no tenia cara, fins que va sortir en Charlton Heston. Un cop acabada de llegir, vaig quedar ben fascinat per la novel·leta. Era el 1965.
Un relat intimista, tendre, arran dels sentiments i ple d’originalitat. Uns tocs d’humor sensat i uns personatges ben definits, però oberts a l’imaginació del lector. Un conte llarg romàntic, sense ensucrar. La traducció castellana d’en Agustí Bartra aportava un to llatí-novaiorquí molt intens.
Mentre llegia els diàlegs, no vaig visualitzar mai la cara de la Holly -ni la d’ell.
Va ser més tard, amb la peli -ben feta, però poc fidel al relat- que vaig acceptar la carona de la Audrey sense protestar.
Jo ja n’estava enamorat, però amb ‘Desayuno…’ vaig quedar totalment fidelitzat: musa o diva, m’és ben igual…

En un fenomen semblant, per milions de persones, el bíblic Moisés no tenia cara, fins que va sortir en Charlton Heston.

]]>